Carles Vercher i Helena Sauco d'Ubeefe.
FONT. Ubeefe.
La indústria tèxtil al territori valencià, tradicionalment, ha tingut un gran pes econòmic com ha sigut la llana a Alcoi o la seda a Gandia. Les arrels han influït en la visió de la marca social Ubeefe que en forma part de Cendra Gràfica Cooperativa Comarcal Vall d'Albaida (Coop.V). Des de la serigrafia aposten per l'elaboració d'un producte local, arrelat als moviments socials a Xàtiva.
Carles Vercher, il·lustrador i gestor, i Helena Sauco, responsable d'estampació i gestió treballen per fer una producció d'economia solidària. Des del seu taller assegut a la capital dels socarrats expliquen els orígens d'aquest projecte col·lectiu al món de la moda.
Les dos tenim familiars que han treballat al sector tèxtil, Carles inclòs va treballar a un taller de tall i confecció. Durant dos crisis hem vist com van deslocalitzar la nostra comarca emportant-se tota la producció a països amb menys drets laborals sols per augmentar beneficis. És per això que un dels nostres objectius és relocalitzar el sector, però amb una visió cooperativa d’economia social i solidària, deixant les jerarquies i la verticalitat a banda.
Realment ací no hi ha hagut moltes referents... Ens inspirem en campanyes com «qui ha fet la teua roba» de Fashion Revolution o Campanya Roba Neta de Setem, ambdós ens van fer reflexionar molt sobre la nostra producció en el seu moment, a banda dels nostres ideals i pràctiques de base. Dins del sector de la roba ens quedem amb Ternua d'Euskalherria per exemple, i fora del sector amb Verd de terra que fa agricultura sostinguda per la comunitat.
Traçabilitat d'una samarreta d'Ubeefe.
FONT. Ubeefe Coop.V
Hem vist alguna cosa, a banda de nosaltres, però poc. Per a nosaltres utilitzar el cartell en valencià és una cosa natural. La serigrafia en valencià que realitzem és igual d’important que fer música en valencià, escriure en valencià o parlar en valencià, per a la supervivència d’una llengua el millor és utilitzar-la. Vivim en valencià i ho volem fomentar. I, per sobre, hi té un valor afegit, que és la nostra.
Ubeefe és suport mutu, sostenibilitat, arrelament, transformació social, defensa dels drets de totes les treballadores i és feminisme. En definitiva representa tots els valors d'una cooperativa que treballa sota els principis de l’economia social i solidària.
Dels dissenys que hi ha a la web, el lema: van voler soterrar-nos, però «no sabien que érem llavors», casa perfectament amb la resistència, construcció i rebel·lia de la lluita feminista contra tota invisibilitat imposada pel sistema patriarcal i capitalista.
De la mateixa manera, que «ni oblidem, ni perdonem» la falta de drets humans al sector tèxtil. És per això que l'única opció que hi veiem per solucionar-ho és produir de forma local amb condicions justes i sostenibles. I, si és amb valors cooperatius i feministes millor que millor. Ja ho diu la dita popular, com més sucre més dolç.
Mostra de les samarretes d'Ubeefe.
FONT. Ubeefe Coop.V
«Compte perquè hi ha tèxtil local que també vulnera els drets de les treballadores»
Darrere del tèxtil que es consumeix diàriament, pot haver-hi des d'explotació infantil a drets laborals justos. Des de productes deslocalitzats a relocalitzats, compte perquè hi ha tèxtil local que també vulnera els drets de les treballadores. Per això, exigir la transparència i traçabilitat d’un producte és assegurar-se d'una fabricació digna, ja que suposa el coneixement de tots els processos pels quals ha passat durant la seua confecció com també els costos. Tant la composició i procedència dels materials, com les persones que han intervingut en la seua fabricació, com els llocs on ha estat abans de la seua venda.
És com l'estreta relació entre el tema gràfic, el món del marxandatge i l’estampació: el marxandatge viu molt de tota aquesta gràfica i a l'inrevés. Creiem que el sector artístic igual que demanda sous dignes i bones condicions laborals per a ells, també s’hauria de preocupar d'aconseguir sous dignes, bones condicions laborals, a més de sostenibilitat a la cadena de producció dels materials on estampen les seues obres.
«Iniciem un Fons Social per crear un taller amb persones en risc d’exclusió social»
Aquesta campanya en combinació amb MissComadres uneix Granada i Xàtiva, per a poder produir roba de la forma més justa i local dins de les nostres possibilitats actuals. Cotó andalús, filat i teixit a Catalunya, confeccionat a Canals i Xàtiva i estampat a Granada. Però volem més i per això també iniciem el Fons Social Cooperatiu per a crear un taller de reciclatge i altre de costura a Xàtiva, ambdós amb persones en risc d’exclusió social. En aquest objectiu ens acompanyen amigues i companyes de diferents associacions com Som Llar, Desestigma i la Gent de la Consolació.
Tenim el propòsit de mostrar tot el procés de producció de la forma més pedagògica possible i també ser totalment transparents en costos, beneficis i traçabilitat. Pretenem visibilitzar tot l’invisible, també, per a ensenyar amb números i informació el que costa una samarreta si totes cobrem dignament i treballem ací en lloc de deslocalitzar la producció a països amb menys drets i, per tant, costos. Tot açò va lligat a relocalitzar la producció tèxtil.
Productes del projecte «Pa i Roses» d'Ubeefe amb MissComadres.
FONT. Ubeefe Coop.V
Evidentment s’ha vist afectat per a mal. Malgrat tot, la resposta des de la base social ha sigut molt solidària amb el tema de les mascaretes. El fet de tenir dificultats amb les importacions ha provocat un augment de la producció local, però creiem que serà un boomerang que tornarà a països amb menys drets laborals.
És cert que les noves generacions tenen una visió més sostenible, però és minoritària encara. Veiem moltes cues a totes les botigues d’Amancio i la majoria són joves.
«Les influenciadores perpetuen jerarquies i valoracions socials de popularitat»
Ací tenim algunes contradiccions… No som molt d’influenciadores, últimament expliquem que les nostres influenciadores són les treballadores, les nostres mares… D'acord amb els valors d'Ubeefe tot aquest tema perpetua unes jerarquies i valoracions socials de popularitat que no ens fan gens bé. Perquè no regalar productes a «persones no influenciadores?». El punt clau és que la «promoció» de roba ètica surta d’elles mateixes, això és de luxe. Si realment les persones influenciadores cregueren en un canvi social, no caldria que els regalaren res per tenir més seguidors.
This page was started with Mobirise website template