Comboi de Tarongina: «Per què no aprofitar la roba per mitjà de l’art?»


Belén Cardona. Castelló de la Plana. 23/06/2021

Mobirise

Ana Marzat porta una jaqueta de Comboi de Tarongina
FONT. Comboi de Tarongina.

D'una visita a casa els avis a una fusió d'art i roba de segona mà. La vesprada del 27 de juny del 2019 Ana Marzal sols buscava alguna peça vintage per arreglar, però amb l'encontre d'un texà tacat, li assaltà una idea: per què no aprofitar la roba per mitjà de l'art?

Si s'entén Comboi de Tarongina com un alter ego, com conta Marzal, es diria que des d'aleshores fins a l'actualitat ha crescut molt en els darrers dos anys, tant personalment com artísticament. Fins i tot, gaudeix al dir que s'ha convertit en una part íntegra de la seua vida, «com el fet de vestir-se cada matí», que li satisfà cuidar. Veu en Comboi, un benefici mutu entre audiència i el seu art.

Amb poques paraules Ana ho descriu com a: projecte valencià, conscient, constant, humà, creatiu, de reutilització i ple d'il·lusió.

«Em va fer feliç descobrir el terme upcycling. He trobat a gent amb qui compartir gustos»

  • Quines foren les teues referents al sector del suprareciclatge? 

La veritat és que vaig començar sense referents. Treballar de manera constant a Comboi fent allò que sempre havia fet: arreglar roba i donar-li una segona vida. Fou aquest any, quan el meu germà gran em va dir que hi havia una xarrada a la UPV sobre l’aprofitament de la roba. Allí vaig descobrir un poc aquest món. Em vaig sentir feliç quan vaig descobrir el terme perquè em vaig adonar que no som tan úniques ni tan estranyes, simplement hem de trobar gent que compateix els nostres gustos i sent les mateixes necessitats que pot sentir-hi una. Hui dia segueix informant-me i pendent d'aquesta tendència, també anomenada upcycling.  

  • Com surt la idea de fusionar costumitzar la roba, mitjançant la representació de quadres famosos? 

Des de menuda sempre he refet roba, per X o per Y. El fet de pintar quadres, va sortir d’una conversa amb una amiga qui m’ho proposà. Des que em va proposar la idea vaig estar ronda que et rondaré, fins que un dia em vaig posar. Una volta pense una cosa, o mamprén o s’acaba perdent.

Mobirise

Model de Comboi de Tarongina amb jaquetes suprareciclades: «Joaquín, María i Elena Sorolla García» de Sorolla i 
«Les tres gràcies» de Boticelli.
FONT. Comboi de Tarongina.

«L’art és l’expressió d’una en la realitat, i la realitat que ansie és en valencià»

  • Per què comunicar en valencià? Quin paper juga l'idioma a la teua xarxa? 

El valencià és la meua llengua. Si jo m’entenc, plore, ric i sóc en valencià, de quina manera si no de fer art? L’art és l’expressió d’una en la realitat, necessite sentir-me nua davant del llenç, i en qualsevol altra llengua no podria fer-ho. El que vull demostrar és que el valencià no ens limita, les coses quan s’estimen no limiten, construeixen la realitat que una vol, i la realitat que anhele és en valencià. I quan estimes una cosa o algú, eixe sentiment a la resta ens sembla atractiu. El valencià no juga res, el valencià és la jugada.  

He començat una secció a Instagram Reels anomenada «El Galze de l'art», unint horta i tècnica. La finalitat és tindre un referent valencià que parle d’art d’una manera propera i senzilla. Que quan hom busque en YouTube «La nit estrellada» puga tindre un vídeo en català per poder aprendre de la seua inquietud.

  • Queda clar que la narrativa de Tarongina gira entorn de la identitat de valenciana. Però, concretament, en què t'inspires per realitzar les creacions?

M'inspire en allò que sent i alhora, en allò que sóc. Sense fer cas a les emocions (açò és essencial. Quan cree m’escolte i descobreix com em sent. Una vegada ho faig i em dic «jo sóc» mire cap a fora: el camp, la meua gent, el cel, el cant dels pardals... Estiga trista o contenta, la felicitat en totes aquestes realitats és intrínseca. I és açò el que intente sentir-hi i cuidar. Així, m’inspire mentre treballe. 

Mobirise

Comboi de Tarongina amb texans suprareciclats «La toilette» de Toulouse-Lautrec.
FONT. Comboi de Tarongina.

«Avançar no implica progressar. A més de caminar s'ha d'evolucionar»

  • Penses que aquest art a les xarxes social és efímer? 

Arran de la pandèmia hi ha un fil en l’aire que no desapareixerà. Al revés, anirà engrandint-se. Estem entrant en un canvi social de mentalitat, a veure no sóc sociòloga, però alguna cosa respire. Les grans marques ho han detectat, i no perquè vulguen, sinó perquè la societat les ha portades a canviar. La gent ha començat a veure que «avançar» no implica «progressar». Aquesta darrera acció, a més de caminar, implica evolucionar i millorar. Ho veiem, per exemple, en el tema dels plàstics: l’ésser humà va veure un avanç, un boom, però no un progrés. I ara en som conscients. 

  • Segons els comentaris dels consumidors, quins diries que són les característiques del teu públic objectiu?

Un públic conscient, sabedor de la seua sensibilitat, humà i treballador. Treballador, perquè al món en què vivim apreciar una cosa feta a mà i el cost que implica, pot ser difícil si una no s’hi para a pensar les hores i el treball que hi ha darrere. Per això, sempre dic que Comboi som totes, o no seria. 

Hi ha una visió més normalitzada de les pees de segona mà. Si prenem d'exemple Vinted, observem estils de la moda que són aquells que fa uns anys buscàvem i no trobàvem en cap lloc, excepte en les tendes especialitzades. El canvi ha començat.

Mobirise

Ana Marzal també dissenya làmines a Comboi de Tarongina.
A la butxaca esquerra «Passeig a la vora de la mar» de Sorolla i a la butxaca dreta «Composició en roig, blau i groc» de Piet Modrian.
FONT. Comboi de Tarongina.

«Per tenir reconeixement social, hem de partir d'una prèvia reflexió per part del públic»

  • Has col·laborat amb l'esquadró de la Ruta dels Esmorzars; la periodista, Berta Báidez o Aitana Ferrer de la Factoria de Sons. Creus que ha començat un «comboi» entre les persones influenciadores del País Valencià?  

Com a artista que «promociona» roba sostenible, veig que hi estem fent soroll. Espere i confie que vaja a més. La cosa és pujar a la roda i conscienciar que el canvi ha arribat. Per tenir reconeixement social, hem de partir d'una prèvia reflexió per part del públic. 

Pel que fa a les col·laboracions, és «el comboiet» que tenim dins totes les valencianes. El sentim com una bona paella de diumenge, com un espill de qui som. 

Mobirise

Collage i làmina Comboi de Tarongina.
Trobem «Les senyoretes d'Avinyó» de Picasso.
FONT. Comboi de Tarongina.

«Si no cuidem la terra, no hi valdran ni modes ni cures que ajuden a fer una societat millor»

  • Per què es necessita que la moda siga sostenible en els seus tres vessants i específicament en la part social?  

Perquè vivim en un lloc i en un temps. En un ara i un ací. Sense aquestes premisses no en seríem res. Així que o les cuidem o de la manera que n’estiguen, n’estarem nosaltres. Si el món està cuidat, nosaltres, i qualsevol ésser viu estarà sa. Per contra, si no cuidem la terra, no hi valdran ni modes ni cures que ajuden a fer una societat millor.

  • Quin és el projecte de futur de Comboi de Tarongina? 

Espere veure créixer Comboi, com un xiquet que de dos passa a tres anys i, així, successivament. Ara per ara, on va Ana Marzal, va Comboi i a la inversa. L’actitud és de treball i positiva, d’anar a totes i per damunt del que vinga. Si bé és cert que una idea que em ronda al cap és col·laborar amb empreses de la zona amb les quals compartisc valors, però tot necessita temps i treball. A poc a poc, si les coses si han d’eixir, eixiran. 

Per saber més sobre Comboi de Tarongina fes clic ací

PROJECTES Sensual Íntim
Filant Prim Cibermitjà.
de la moda ràpida a la sostenible

Qui som?
Seccions
Informació
Contacte

filantprim.info@gmail.com

Segueix-nos

Built with Mobirise - See here