2 Irene Salas

Irene Salas Ferrer.
FONT. Irene Salas.

Irene Salas Ferrer és la coordinadora del col·lectiu Màtria, un projecte de comunicació transmèdia que té com a protagonista o eix conductor, el cicle menstrual. El que es pretén des de Màtria, projecte vinculat a l'UJI, és crear un entorn on totes les persones se senten convidades a participar i compartir les seues experiències, dubtes, tabús i prejudicis sobre la menstruació.

Des de la perspectiva de gènere, una filosofia col·laborativa i cooperativa, es pretén donar visibilització a la menstruació mitjançant la unió de diferents disciplines i punts de vista. L'objectiu és conformar una aproximació a una realitat comuna, històrica i biològica. Més enllà del que se sap per pròpia experiència s'intenta esclarir el concepte al context social espanyol. Donant protagonisme ple a la dona, però sent «inclusives i respectuoses envers totes les persones, indiferentment al gènere amb el qual s'identifiquen», com indica Ferrer al seu projecte.

Per tot açò fan a la coordinadora de l'UJI, Irene Salas, la candidata perfecta per parlar de consum feminista, responsable i de residu zero.

En primer lloc, sent conscients del nostre cos, coneixent allò que pot ser beneficiós per a l'organisme o, al contrari, el que ens pot perjudicar a llarg termini.

Em referisc per exemple, als materials amb què es confeccionen els productes d'higiene menstrual d'un sol ús de les marques més comercials com Evax o Tampax. El percentatge de plàstic que contenen aquests productes poden afectar a la salut provocant al·lèrgies o altres símptomes, clar està, no li ocorre a tot el món i es deu a un ús prolongat en el temps, però és bo tindreu a la ment perquè moltes voltes sofrim molèsties que tenen fàcil solució, però que no sabem ben bé que les provoca. A més, la problemàtica dels tampons en concret és que absorbeixen tots els fluids interns de la vagina, no sols la sang menstrual, fluids que són necessaris i la seua absència pot provocar candidiasis per l'alteració de la flora vaginal. Per això és interessant conéixer alternatives que no siguen perjudicials ni per a nosaltres ni per al medi ambient.

En segon lloc, no es coneix si els productes d'higiene menstrual passen per algun procés de reciclat, una volta els hem llençat al fem (pense en els contenidors dels banys públics destinats especialment a recollir les deixalles menstruals). Per no parlar quan, sobretot, a l'estiu quan és freqüent trobar-les per les platges o a la mar. És necessari informar i educar sobre l'impacte medi ambiental del fem menstrual perquè no és un aspecte que es tracte, però està present i ho estarà fins que canviem els hàbits de consum.

El que em du a la pregunta principal, el consum en clau feminista pense que va en direcció de l'ús de productes reutilitzables, amb productes i materials no contaminants: compreses de tela, bragues menstruals, compreses i tampons orgànics... Perquè també és cert que segons les circumstàncies, els productes d'un sol ús tenen els seus avantatges, això és innegable, però podem escollir aquells que no ens perjudiquen, com les compreses i tampons orgànics, i combinar-los amb els altres.

Clar, com deia la feminista radical Gloria Steinem si els homes menstruaren, les coses serien molt diferents, i la majoria de governs encara tenen bases patriarcals molt arrelades i perpetuades. Però és clar, a cap estat li agrada reduir els seus ingressos en impostos... Així i tot, a molts països fa anys que es lluita contra aquesta taxa i alguns han aconseguit eliminar-la. S'està fent llarg, però les coses han començat a canviar i sembla que podem començar a progressar en aquest sentit. Respecte a aquest tema recomane el projecte de l'activista Jennifer Weiss-Wolf que treballa la menstruació en l'àmbit polític, segons diu al seu llibre Periods Gone Public: a stand for menstrual equity, mai tindrem la igualtat de gènere si no parlem de «la regla».

Bé, d'una banda catalogar els productes d'higiene menstrual com productes de primera necessitat. D'altra, amb campanyes de conscienciació i solidaritat com les que organitzen col·lectius i associacions que estableixen punts de recollida de diferents productes per a donar-los a les dones que els necessiten. Però si ens focalitzem en «erradicar»... Doncs millorant l'economia del país i que la gent es poguera permetre sense cap problema qualsevol producte.

No sé ben bé si es tracta d'una lluita específica contra la «taxa tampó», és més aviat una reapropiació de la nostra condició fisiològica, de no acceptar tradicions imposades per grans corporacions, de buscar recursos i mètodes que ens facen sentir bé. La qüestió és que baix de tot aquest debat sobre els productes menstruals radica l'opressió que patim les persones que menstruem, el sexe femení té una fisiologia cíclica, no sols «tenim la regla» una volta al mes.

Passem per uns canvis hormonals constants i complexos arran tota la nostra vida, dins del període fèrtil i fora d'ell. Ignorar açò és anar contra natura i genera violències, ara bé, quan prenem consciència i entenem, encara que siga molt superficialment, com funcionem, tenim l'oportunitat d'adaptar les nostres rutines a aquests canvis. Fer seguiments del nostre cicle ens responsabilitza i ens dóna ferramentes per a viure millor, amb més qualitat i respecte. Però, el problema és que l'estructura del sistema actual no és cíclic, és lineal, i ens pressiona perquè sempre estem al 100% de les nostres capacitats i amb un rendiment òptim. Si podem extraure algun benefici de la pandèmia, potser ha sigut l'obligació de parar. Parar i cuidar-nos. Perquè a la fi el que ens acompanya al llarg de la nostra vida és el nostre cos, i com millor el cuidem, millor
viurem, no hi ha altra.

Pense que sempre és vital observar aquestes campanyes amb una mirada crítica, però em sembla un gran avanç social, està clar que caldrà veure la qualitat d'aquests productes enfront d'altres marques que tenen un cost superior, tot i que si pensem en què són productes reutilitzables que podem gastar durant molt de temps no són tan cars. Tanmateix, que siguen de «baix cost» afavoreix l'accés a persones amb un nivell adquisitiu baix. Ara bé, és cert que pot perjudicar a les xicotetes empreses que venen aquests productes per no poder competir amb els preus de les grans superfícies, ahí també està la responsabilitat que tenim com a consumidores.

En aquest sentit, no podem perdre de vista els costos reals de la fabricació d'aquests productes i les condicions baix les quals poden reduir el preu, però no podem negar que la presència de les bragues menstruals en grans superfícies permet que es conega aquesta alternativa i es normalitze el seu ús. Des del meu punt de vista i la meua experiència personal, les bragues menstruals són el millor producte d'higiene menstrual actual, per davant de la copa, ja que no totes les dones poden o se senten còmodes gastant la copa menstrual, per no mencionar les seues condicions d'ús. A més, les bragues menstruals permeten la combinació amb altres productes, ja que pots gastar a la vegada compreses, la copa o tampons i, sobretot als primers anys de menstruació poden ser una opció molt còmoda i amable.

Per últim, si comparem amb les campanyes d'Evax o Ausonia, ràpidament ens fixen en els colors i l'estètica emprada per al disseny de la campanya que referencien a aspectes culturalment relacionats amb la «feminitat». Però m'agrada veure l'elecció que han fet de les models i que segueixen les mateixes línies de marques com Thinx (EUA). A la fi, no podem negar els interessos mercantils que hi ha darrere de la indústria de la moda, però de la mateixa manera que ja podem veure diversitat de cossos als anuncis de roba de bany, que grans empreses oferisquen aquests productes reflecteix el canvi social que s'està produint.

Per descomptat, de fet el passat any va haver-hi una proposta per a abaixar els impostos als productes d'higiene menstrual del 10% al 4%, però finalment es va quedar en una bona intenció perquè no s'ha dut a la pràctica. Tanmateix, esgota l'espera. A més, després de la crisi econòmica que s'esdevindrà pels costos de la pandèmia és difícil ser optimista, però si se segueix lluitant finalment arribarà, tot i que possiblement encara tardem uns anys en veureu.

Pense que això depén de l'educació que reben, tant a l'àmbit familiar com a l'educació formal. Primer que tot és imprescindible la coeducació menstrual i, per consegüent, l'educació afectiva i sexual, és a dir, primer han d'aprendre com funciona el seu cos i després conéixer quins productes poden emprar i l'impacte en el medi ambient que poden tindre les deixalles menstruals.

El que és cert és que les xarxes socials i els projectes activistes que es projecten mitjançant Internet afavoreixen un millor coneixement del tema i per tant, un canvi actitudinal, però encara hi ha molt de desconeixement al respecte.

Irene Salas: «Utilitzar productes menstruals reutilitzables és una reapropiació de la nostra condició fisiològica»

Belén Cardona. Castelló de la Plana. 24/06/2021

Si vols saber més sobre el Colectiu Màtria, projecte de comunicació transmèdia, que lidera Irene Salas Ferrer fes clic ací

Filant Prim Cibermitjà.
de la moda ràpida a la sostenible

Qui som?

Seccions

Informació

Contacte

Segueix-nos