Aquest programa «no surt d'un barret», sinó que és la resposta que donaren les ONG, organitzacions de dones, activismes, plataformes en línia, sindicats pertanyents a IndustriALL Bangladesh i globals, a l'accident del Rana Plaza. A causa de la gran atenció mediàtica i la coalició internacionals de la societat civil es van aconseguir 1 milió de signatures perquè les empreses acceptaren aquest pacte per garantir la protecció, assessorament i indemnitzacions.
L'èxit del conveni recau en l'igual poder entre govern, empreses i sindicats; el comité de presidència independent del comité directiu ejercit per l'Organització del Treball (OIT), una agència especialitzada de l'ONU; les inspeccions independents pagades per les marques; i el formulari anònim on les treballadores poden denunciar qualsevol problema de seguretat, com les clivelles que van eixir en el Rana Plaza, sense tindre represàlies. No obstant això, les firmes ja no volen ser legalment responsables de les garanties dels seus treballadors i «un programa de seguretat només té sentit si és vinculant» agrega Eva Kreisler. Malgrat que no va suposar un punt d'inflexió com haguera sigut esperable, almenys que perdure, es prenga exemple i es replique amb adaptacions altres països com Marroc o Pakistan. Sols han passat huit anys i perquè està «fresc en les retines, no volem que s'oblide», sintetitza la presidenta de l'ONG.

El succés en 2013 va marcar «un abans i un després». Kreisler assegura que ja no es poden contar promeses buides a les quals no es puguen exigir en un tribunal si s'incompleixen. En l'àmbit legislatiu és rellevant perquè s’ha aconseguit posar el focus d’atenció i la prohibició en tècniques denigrants que s'utilitzaven per blanquejar els pantalons vaquers com el desgast de doll d'arena anomenada sandblasting com s’explica a l’informe elaborat per la mateixa organització. Tampoc es pot esperar que hi haja campanyes com Fashion Revolution, perquè la gent que sofreix abusos empresarials puga accedir a justícia, condemna Kreisler. Com que és un programa de treball internacionalment reconegut i que, a més, compta amb la confiança de les treballadores es tem que en arribar juny es quede «diluït» i convertit en un programa totalment unilateral corporatiu. Com queda recollit a l’Acord de 2018 «al final d'aqueix temps, el treball s'entregarà a un organisme regulador nacional, secundat per l'OIT, perquè el duga a terme a partir d’eixe moment».

Cada any hi ha multitudinàries concentracions i actes per recordar les víctimes de l'edifici a Dhaka, enguany per la Covid-19 i el nou confinament en el qual es troba Bangladesh no serà possible. És per aquest motiu que des de la Campanya Roba Neta han creat una web temporal, RanaPlazaNeverAgain.org, per recollir missatges de suport a les famílies de les víctimes, així com, utilitzar el xat amb la finalitat que qualsevol puga dir i pressionar la continuïtat i millora de l'acord. L'ONG assegura que els missatges recollits no seran els únics que s'enviaran a les més de 100 marques i comercials a la menuda internacionals que formen actualment l'acord, sinó que ampliaran les peticions a nombroses multinacionals més, perquè si es deixa perdre «el més valuós», la producció manufacturera de Bangladesh tornaria a la «casella d'eixida», paraules de Babul Akhter secretari general de la Federació de Treballadors de la Confecció i Industrials de Bangladesh.

S’està commemorant l'aniversari del Rana Plaza i recordar perquè va ocórrer és fonamental. Continuar pressionant la legislació per tenir uns estàndards comuns com són les pràctiques de compra de l'empresa (que rarament s'aborden) que afecta directament al fet de pagar preus baixos sense marges als proveïdors per tal de no pagar sous de misèria, però també perquè es garantisca la seguretat en les fàbriques.
En aquests anys «hi ha hagut una millora substancial», ja que, les marques que produïen al complex es van fer auditories socials, havien passat controls i, és possible que, tingueren certificats i segells, però el fet és que se sabia que era una «pràctica insegura», explica Kreisler. I, els únics que van quedar en l'edifici foren les persones treballadores del tèxtil, quan altres comerços que hi havia en el mateix edifici, els evacuaren i no tornaren a entrar a l'edifici.

Greenpeace Espanya ha elaborat informes sobre la indústria de la moda com a Destí Zero, Detox o Puntades tòxiques. Per a Celia Ojeda, membre de l'equip,: «consumir és votar, decidim que empreses acabaran governant el preu». Per aquest motiu veu necessari un canvi del model de negoci de la moda ràpida,  la qual cosa no implica que de sobte la gent tire tot el seu armari, «perquè ni tan sols és el sentit primari», puntualitza Ojeda. De fet aclareix que hi «hauria d'haver un incentiu perquè la moda sostenible tinga lloc en passejar-nos pel centre o a centres comercials de qualsevol ciutat». Per la qual cosa, seria «necessària la col·laboració dels ajuntaments i del govern». També fent referència a les gestions governamentals Campanya Roba Neta afirma que «no esperarem més Rana Plazas en cap altre país, perquè es cree i s'estenga aquest acord», a cinc setmanes perquè expire aquest acord, els drets laborals «no pinten bé», conclou Eva Kreisler.